Els fills de pares que no estan relacionats genèticament tendeixen a ser més alts i més llestos segons l’estudi més ampli realitzat fins ara sobre diversitat genètica. No obstant això, l’estudi no va trobar cap relació entre la diversitat genètica i la pressió arterial o els nivells de colesterol, com s’havia suggerit prèviament.
L’homozigosi (tenir dos al·lels idèntics per a un sol tret heretat de cada progenitor) ha estat associada a desordres mendelians rars o fins i tot devastadors. Darwin va ser un dels primers científics a reconèixer que la consanguinitat reduïa l’aptitud evolutiva. En canvi, és menys conegut l’efecte que produeixen les relacions distants de parentesc, tan comunes en les poblacions humanes modernes. Les dades sobre genòmica disponibles permeten ara als investigadors fer recerca sobre els trets homozigòtics.
L’estudi realitzat en quatre continents en 102 comunitats i 354.224 persones analitza 16 trets quantitatius relacionats amb la salut. Aquesta recerca ha trobat una relació estadística significativa entre l’homozigosi i quatre trets complexos: alçada, volum expiratori forçat del pulmó en el primer segon, la capacitat cognitiva general i el nivell educatiu aconseguit.
Els investigadors han trobat que tenir més homozigosi està associat amb una disminució de valors de les característiques estudiades, que equival al fet que la descendència de cosins germans sigui 1,2 cm més baixa i amb 10 mesos menys d’educació. S’han trobat resultats similars en els grups dels quatre continents.
Contràriament al que apuntaven els resultats amb mostres més petites d’estudis anteriors, en aquesta recerca no s’ha trobat evidència que més diversitat genètica tingui influència sobre la pressió arterial, el colesterol de lipoproteïnes de baixa densitat o uns altres deu trets cardiometabòlics.
Aquest estudi, doncs, evidencia que l’augment de l’alçada i la funció cognitiva són trets positius de selecció en l’evolució humana, mentre que molts factors de risc importants per a les malalties complexes d’aparició tardana poden no ser-ho.
Peter K. Joshi et al. «Directional dominance on stature and cognition in diverse human populations».
Nature, 523, 459-462 (2015). DOI:10.1038/nature14618
Font: Recercat
