El blockchain és una tecnologia disruptiva que revolucionarà quasi tots els sectors econòmics. És coneguda per ser la tecnologia que hi ha darrera el Bitcoin, la famosa criptodivisa que va nèixer fa una dècada a un preu inferior a 1 cèntim d’euro i que actualment està valorada en milers d’euros.
Per entendre bé què és una blockchain (sense entrar en detalls de com funciona), hem de pensar en les capses negres dels avions com a punt de partida. Una capsa negra és un dispositiu molt resistent davant condicions extremes (aigua, foc, pressió…) en el que es va registrant informació, sense poder ser esborrada o modificada. Gràcies a això, davant un accident d’avió, a partir de la capsa negra (si és que es troba i segueix “viva”) es poden descobrir esdeveniments desconeguts que van ser registrats en la mateixa (àudio de cabina, lectures de sensors, radar…). Hem d’imaginar-nos la mateixa capsa, però replicada cents de milers de vegades, de forma que qualsevol informació registrada en una d’elles, automàticament estaria disponible en totes. Amb aquest canvi, la capsa negra no caldria ser buscada, ja que qualsevol altra capsa contindria aquesta informació.
En el cas de les criptodivises (Bitcoin, Ether, Dash…), la blockchain és utilitzada per a mantenir un gegantesc llibre comptable, amb tota la història de transaccions realitzades en la xarxa. D’aquesta manera, qualsevol usuari, pot signar una transacció en la seva “capsa negra” i aquesta informació es replicarà en les altres, propagant la transacció per la xarxa. Avui dia, Blockchain suposa una tecnologia a l’alçada dels millors sistemes de seguretat utilitzats en xarxes de submarins, xarxes de satèl·lits militars o escuts anti-aeris, amb la diferència, que és una tecnologia lliure, que qualsevol pot utilitzar o millorar sense permís de ningú.
Lluny del món monetari, la blockchain té usos il·limitats en el món industrial. Actualment els sistemes de traçabilitat, logística o seguretat alimentària, utilitzen sistemes d’emmagatzematge de dades que poden ser modificats pels propis informàtics que els custodien/mantenen. En cas d’intoxicació, un informàtic podria alterar l’origen de la partida contaminada sense deixar rastre del canvi. Passi això o no, en cas de procediment judicial, el pèrit de la defensa podrà al·legar que les dades poden haver sigut alterades pel que la capacitat probatòria de la informació seria nul·la, quedant com un simple indici d’alguna cosa que no pot ser demostrada. Si aquesta informació, enlloc d’utilitzar emmagatzematge de dades clàssic (bases de dades, logs, fitxers …) utilitzessin una blockchain, mai podrien ser alterats després d’haver estat introduïts. A més, totes les dades que s’insereixen en la blockchain, estan signades per alguna identitat, de la mateixa manera que vam signar amb el nostre DNI i amb el certificat digital, de manera que no només tenim les dades immutables, sinó que tots estan signats per la seva autora. Un altre avantatge que aporta la blockchain, és tenir les dades en formats digitals fàcils d’interpretar per altres sistemes programari, facilitant en gran mesura el monitoratge de les dades, la visualització gràfica dels mateixos i la integració amb sistemes de Machine Learning.
Un cas d’ús complet, podria ser un tracker de posició i temperatura, que podem col·locar en un contenidor frigorífic que volem enviar al Japó. Un tracker clàssic registra valors en una targeta SD per posteriorment ser llegits per algú, el problema és que no hi ha res que ens garanteixi que aquestes dades no han estat modificats després d’haver estat generats. També podríem generar signatures de les dades, la qual cosa ens valdria per validar-los, però seguiríem tenint aquesta “capsa negra” incomunicada fins que algú tragués la SD i la llegís. Un tracker Blockchain, necessita tenir accés a internet, cosa gens complicada avui dia en la majoria de navilieres gràcies a les connexions satèl·lit, i permet registrar informació en temps real. D’aquesta manera, aconseguim un sistema de seguiment de la nostra mercaderia, sabem en tot moment on està i a quina temperatura, a més també tenim la possibilitat de demostrar que la nostra mercaderia ha superat certa temperatura (si això passa) i que la culpa és del transportista i no del productor, podent agilitzar els tràmits amb l’asseguradora.
És car realitzar aquests registres? Gràcies al fet que és un software lliure i no cal pagar cap tipus de llicència o patent, és possible amortitzar els costos de muntar una blockchain, cobrant entre 0.005 € i 0.05 € per transacció.
És per això, que el sector del Blockchain està en el punt de mira de bancs, asseguradores i grans empreses de logística. Encara queda molta feina per fer, aquesta tecnologia encara està en bolquers, però poc a poc es va creant més i més programari disruptiu que ho transformarà tot. Les blockchains suposen la digitalització total d’alguns negocis i permetrà que el 99% dels llocs de treball d’aquests sectors siguin reemplaçats per programari.
Pedro Serrano Prieto
Enginyer informàtic, empresari i consultor tecnològic especialista en Indústria 4.0.
President de Lecrin Technologies SCA.
Email: [email protected]
Web: www.lecrintech.com
