L’empresa Sekg, amb poc més d’un any de vida, ha desenvolupat un programari capaç de convertir en algorismes informàtics les nostres emocions i reaccions. L’objectiu és millorar l’experiència de l’usuari final, i, segons Sekg, el que cal és entendre què vol sense preguntar-li-ho.
Aquest tipus de programari no és nou, ja s’utilitza en aplicacions de neuromàrqueting i estudis de psiquiatria. Ara bé, Sekg també transforma les emocions, els sentiments i les reaccions en dades de les quals treu informació.
Els enginyers d’aquesta empresa van estudiar els tipus de sensors que existien i van demanar assessorament a experts per saber quines dades en podien obtenir. L’equip també col·labora amb experts dels camps de la neurologia, la psicologia i el món financer, i treballa amb departaments de recerca de diverses universitats, com la d’Hèlsinki, amb la qual recull directament dades dels seus estudiants per millorar l’oferta educativa de la universitat.
L’empresa ha desenvolupat una aplicació per a mòbils que, connectada a algun d’aquests sensors, recull les emocions de qui els porta. Amb els sensors volen convertir el que fins ara eren percepcions en dades objectives. De fet, l’aplicació ja funciona i mostra en temps real el nivell d’atenció i d’estrès. No obstant això, el principal inconvenient amb què es troben són els sensors, ja que no n’hi ha cap de prou còmode perquè una persona el pugui portar posat tot el dia. També fan servir pulsòmetres i sensors d’activitat elèctrica a la pell per obtenir més informació, però els que detecten l’activitat cerebral encara són poc ergonòmics. A més, com més informació tinguin abans de llançar el producte al mercat, millors seran els resultats, perquè la base de dades creix.
Fins ara han fet servir aquesta aplicació i els sensors en serveis de consultoria, per fer espots publicitaris i al cinema; concretament, han analitzat una pel·lícula de por per veure si la reacció en l’espectador era l’esperada.
La següent aplicació és per a psicòlegs i pedagogs. Treballen amb experts per adaptar el seu programari a les necessitats d’aquests professionals per al tractament de trastorns lleus com el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i la dislèxia. En aquest cas, poden fer servir la informació que obtenen a través dels sensors per preparar activitats i saber realment si funcionen.
Els enginyers de Sekg reconeixen que, tot i les seves bones intencions, són conscients de les aplicacions que pot tenir el seu producte i admeten haver perdut diners per qüestions d’ètica. Han rebutjat ofertes, com ara fer detectors de mentides per a sectors com el militar i el de les presons.
Font: Secretaria d’Universitats i Recerca. Generalitat de Catalunya
