Un equip de la Universitat de Barcelona ha desenvolupat una tecnologia basada en leds que permet regular l’espectre d’emissió del focus de llum per tal de reproduir ambients molt diversos, des de llum diürna o de posta de sol, fins a llum monocromàtica amb alts estàndards de qualitat.
«El sistema, anomenat FLEXILIGHT-UB, pot reproduir qualsevol espectre de manera precisa en el rang visible gràcies a la programació de microcontroladors que interactuen amb el conjunt de sensors del dispositiu», explica Blas Garrido, catedràtic del Departament d’Enginyeries de la Universitat de Barcelona i líder del projecte. Tot el sistema de leds i sensors està integrat a la làmpada, i depenent del programa o de la lectura del sensor, el sistema d’il·luminació pot actuar per disminuir el consum d’energia, recalibrar el sistema o controlar els paràmetres de la il·luminació mitjançant una unitat central que es pot controlar amb una aplicació des del mòbil.
Un dels elements més destacats d’aquesta tecnologia són els alts estàndards de qualitat del sistema. Així, la temperatura de color —un paràmetre que indica la calidesa de la llum— pot variar de manera continuada entre els 2.500 i els 7.500 kèlvins (el Sol està aproximadament a uns 6.500 kèlvins). A més, l’índex de reproducció cromàtica (CRI) està per sobre del 95 %. Aquest factor mesura la fiabilitat de la llum que emet el focus per reproduir els colors dels objectes en comparació amb la llum natural.
«Mitjançant models matemàtics i experimentals, s’han avaluat milers de combinacions de leds per trobar la més adient mantenint les especificacions d’alta qualitat», assenyala Adrià Huguet, investigador del mateix equip de la Universitat de Barcelona. El resultat és un focus amb cinc canals variables formats per cinc leds: vermell, verd, blanc, cian i blau. El sistema, desenvolupat en el marc del màster d’Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica de la UB, s’ha presentat al 6è Simposi Professional LED + Expo (LpS 2016), que ha tingut lloc del 20 al 22 de setembre a Bregenz (Àustria).
Aplicacions en cronobiologia
Al llarg de l’evolució, l’ull humà ha sofert un procés d’adaptació: la llum que captem fa reaccionar el cos d’una manera o altra, produint diferents tipus d’hormones segons el grau de claredat. Així, la llum del sol al matí ens fa estar més actius, mentre que amb la llum de la posta, el cos es relaxa. «Aquesta plataforma altament adaptable —destaca Blas Garrido— permet reproduir ritmes circadiaris de manera molt fidedigna, amb aplicacions en cronobiologia per reproduir l’evolució diürna de la llum al llarg d’un dia en espais com ara escoles o hospitals».
Aquest sistema d’espectre variable també pot incorporar diferents tipus de sensors, com ara els de presència o els temporitzadors, de manera que es pot programar segons les diferents necessitats. Entre les aplicacions d’aquesta tecnologia, destaquen la integració de la llum en l’entorn (per a museus, arquitectura, decoració), l’adaptació dels ritmes circadiaris d’alerta i descans, o en fototeràpia aplicada a dermatologia o a salut mental.
Equip d’investigadors que han desenvolupat el dispositiu: Sergi Hernández, Adrià Huguet i Blas Garrido
Font: Universitat de Barcelona
