Un equip d’investigadors format per sociòlegs, matemàtics i informàtics han elaborat un model matemàtic que analitza les dinàmiques dels sistemes de creences. El model desenvolupat en aquest estudi descriu les relacions entre el sistema de creences d’una persona i les influències interpersonals, alhora que explica com s’arriba al consens i què succeeix quan canvien les creences subjacents.
Relacions entre el sistema de creences individual i les influències interpersonals / Shutterstock
Els humans són criatures socials amb creences molt diverses. Els investigadors defineixen un sistema de creences com «una configuració d’idees i actituds en què els elements es troben entrellaçats per algun tipus de restricció o interdependència funcional». Segons la teoria de la consistència cognitiva, les creences inconsistents creen tensió en l’individu, que intenta resoldre-la. Tanmateix, si s’altera la certesa sobre un fet concret, aquesta alteració pot provocar canvis en les creences dels individus relatives a altres fets.
El sistema de creences d’un grup —polític o religiós, per exemple— depèn d’una sèrie de creences connectades. Aquest model es coneix com a dinàmica d’opinions i es basa en una col·lecció d’actituds, opinions, certeses o orientacions cognitives envers una persona o una afirmació. El model matemàtic desenvolupat aborda dos procediments: el primer és el sistema d’influència interpersonal, que ajuda a modelar les creences d’una persona, i el segon és què passa quan les creences canvien i com es recalibren la resta de creences que tenia la persona.
Per analitzar un exemple d’aquest fenomen, l’equip d’investigadors va usar el cas de l’acceptació de la guerra de l’Iraq del 2003 per part de la societat dels Estats Units. Van suposar que el febrer de l’any 2003, després del discurs de l’aleshores secretari d’Estat, Colin Powell, al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, van quedar arrelades tres idees a la ment dels ciutadans americans: 1) Saddam Hussein té armes de destrucció massiva a l’Iraq; 2) aquestes armes seran utilitzades per terroristes internacionals; 3) això planteja una amenaça per als Estats Units. El discurs de Powell va infondre un sistema de creences en què, si s’acceptava la primera declaració, s’acceptava que les altres dues també eren certes. Els resultats del model matemàtic van mostrar similituds amb els resultats de les enquestes realitzades en aquell moment amb una majoria forta de nord-americans que donaven suport a la guerra.
Però aquesta interrelació també funciona a l’inrevés. Així, un cop algú deixa de creure’s la primera declaració, la seva confiança en les altres disminueix o desapareix. El fracàs a l’hora de trobar armes de destrucció massiva a l’Iraq va negar la primera declaració, cosa que va conduir a un rebuig en cascada de la segona i tercera declaració. Com que no hi havia cap prova real que l’Iraq tingués aquest tipus d’armes, el públic nord-americà va deixar de creure la primera declaració, de manera que el consens al voltant de la guerra i la popularitat del president George W. Bush van caure en picat.
Aquest nou model matemàtic de dinàmica d’opinions podria proporcionar als sociòlegs les eines per estudiar relacions més complexes. Els investigadors esperen que permeti aprofundir en la recerca sobre com múltiples qüestions interdependents són modificades per processos de xarxa d’influència, i aplicar-ho a altres casos observables.
Font: Universitats i recerca
