Un nou estudi reviu la hipòtesi d’un antic oceà al planeta vermell
Mart va registrar tsunamis que van destrossar les seves costes.
– Un estudi geològic internacional amb participació de la UAB revela l’existència de dipòsits i formes generats per dos tsunamis en les planes del nord de Mart.
– Impactes de meteorits d’uns 30 kms de diàmetre en l’antic oceà que cobria el nord del planeta vermell van generar megaones que haurien assolit altituds de fins a 120 metres i que van penetrar en el continent fins a 200-700 kms.
Un estudi publicat a Scientific Reports-Nature revela com les antigues línies de costa de l’oceà que ocupava les planes del nord de Mart van ser destrossades per dos mega tsunamis. Aquest nou descobriment ofereix una resposta senzilla a la pregunta que durant dècades s’han fet els investigadors: per què no es reconeixen línies de costa si realment va haver-hi un oceà a Mart fa uns 3,4 milers de milions d’anys?
La recerca, liderada per José Alexis Palmero Rodríguez, del Planetary Science Institute (PSI – USA), ha comptat amb la participació dels investigadors del departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Mario Zarroca i Rogelio Linares.
L’estudi ha documentat dos esdeveniments de tsunami separats per un període d’alguns milions d’anys, durant el qual el nivell de l’oceà va retrocedir i el clima es va tornar significativament més fred. Els tsunamis haurien estat causats per l’impacte de meteorits d’uns 30 quilòmetres de diàmetre. El més antic va arrossegar blocs de roca de més de 10 metres de diàmetre, deixant al seu pas grans extensions de dipòsits caòtics i canals excavats en retirar-se la inundació; el tsunami posterior va generar lòbuls rics en gel.
La línia costanera va ser destruïda per tots dos esdeveniments, dificultant als investigadors el seu reconeixement en els estudis realitzats fins ara. L’anàlisi de noves imatges de molt alta resolució ha permès identificar les morfologies i dipòsits característics dels tsunamis en aquesta nova recerca.
Segons els investigadors del departament de Geologia, “els nostres resultats suggereixen que les ones provocades pels tsunamis podrien haver assolit 120 m d’altura en la línia de costa, penetrant en el continent distàncies d’entre 200 i 700 km. La suau topografia de les terres baixes del nord de Mart, així com les particulars condicions de propagació de les ones sota una gravetat molt inferior a la de la Terra haurien propiciat que les distàncies d’inundació fossin enormes, comparades amb les observades a la Terra”.
Els investigadors destaquen la importància de poder obtenir mostres dels lòbuls rics en gel provocats pel segon tsunami en futures missions espacials. “Aquests materials estan relativament a prop de lloc d’aterratge de la Mars Pathfinder. El fet que molts dels lòbuls tinguin límits ben definits i que encara conservin la seva morfologia característica suggereix que probablement encara continguin salmorra congelada de l’antic oceà i que podrien haver preservat la seva composició primària”, ha explicat José Alexis Palmero Rodríguez.
Font: Universitat Autònoma de Barcelona
