Relació de la mida relativa entre el planeta Terra i l’espècie humana (esquerra) i l’esperada entre la mida d’un planeta i una espècie intel·ligent (dreta).
El nostre planeta, la Terra, no és una representació precisa dels planetes amb possibilitat de tenir éssers vius, i la humanitat no és un reflex acurat d’espècies intel·ligents. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi signat per Fergus Simpson, investigador a l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, IEEC-UB), que s’ha publicat a Monthly Notices Letters of the Royal Astronomical Society.
Mitjançant un càlcul estadístic, Simpson estima que la majoria d’espècies extraterrestres conscients pesen més de 300 kg, semblant a la massa d’un ós polar adult. Aquest resultat es basa únicament en la premissa que, de mitjana, els organismes físicament més grans formen poblacions més petites. Seguint una línia de raonament similar, Simpson també conclou que la majoria dels planetes amb éssers vius són de menor dimensió que la Terra. Aquests resultats representen les primeres valoracions constatables sobre la naturalesa de vida extraterrestre.
«Aquest resultat s’assoleix per la mateixa raó que una persona a l’atzar probablement viu en un país amb més de sis milions de persones, malgrat que la majoria de països tenen una població inferior», afirma l’investigador de l’ICCUB (IEEC-UB). «Quan es tracta de grups —afegeix Simpson—, hem d’esperar que estiguin en un d’altament poblat i no en un d’ordinari. Els planetes més grans tenen capacitat per acollir poblacions més grans, fet que suggereix que la Terra és anormalment gran». Dins de la mateixa línia de raonament, les espècies més petites són capaces de sustentar poblacions més grans, ja que cada individu necessita menys energia i menys espai. «Això indica que tenim més probabilitats de ser formigues entre les espècies intel·ligents», assenyala Simpson. Per arribar a aquesta conclusió, l’investigador no fa cap suposició sobre com progressa l’evolució en altres planetes, ni si hi ha cap correlació entre la mida del cos i la intel·ligència.
Les implicacions van més enllà de la cerca d’intel·ligència extraterrestre. Les formes de vida primitives són un prerequisit per al desenvolupament d’espècies intel·ligents, per tant, esperem que els seus hàbitats també canviïn. Això pot ajudar a decidir quins exoplanetes cal seleccionar a l’hora de buscar signatures químiques de vida en les seves atmosferes.
Per calcular la mida esperada d’un extraterrestre intel·ligent, l’autor aprofita el fet que, en general, els organismes més grans necessiten més energia per sobreviure. La tendència més notable, coneguda com la llei de Kleiber, es pot observar en totes les formes de vida, des de bacteris fins a balenes. Una limitació fonamental pel que fa a la mida de la població d’espècies la imposa la necessitat d’energia, d’acord amb les lleis de la termodinàmica. Aquest fet implica que la tendència de les espècies més grans de tenir densitats de població més baixes és universal, i no una característica única de la vida en el nostre planeta.
Font: Universitat de Barcelona
