Els mapes confeccionats per científics de la NASA indiquen que l’aigua en l’atmosfera de Mart mostra un enriquiment de deuteri que significaria que fa 4.500 milions d’anys el planeta vermell tenia l’equivalent global a un oceà d’uns 137 metres de profunditat, aproximadament.
Científics de la NASA han realitzat mapes de l’aigua (H2O i la seva forma deuterada HDO) de l’atmosfera del planeta Mart. Els resultats han mostrat anomalies importants en la composició isotòpica, amb un enriquiment elevat de la proporció D/H, indicatiu d’una gran pèrdua d’aigua.
L’aigua deuterada és més pesada que l’aigua normal i la seva pèrdua a l’espai degut a l’evaporació resulta més difícil. Per tant, a més aigua perduda a l’espai pel planeta, major serà la proporció d’aigua deuterada que resta a l’atmosfera marciana respecte el balanç inicial. Observant la proporció entre els dos tipus d’aigua present als pols de Mart actualment, i comparant-la amb la proporció observada a la Terra, els científics poden calcular la quantitat total d’aigua present a Mart en els seus orígens.
Els mapes de les observacions realitzades a Mart durant 6 anys mostren que els casquets polars marcians tenen una proporció d’HDO 7 vegades superior a l’observada als oceans terrestres (on per cada 3200 molècules d’H2O hi ha una molècula d’HDO). Certes conques i depressions orogràfiques mostren quantitats encara més elevades d’enriquiment, mentre que regions a altituds més elevades mostren valors més baixos, amb proporcions entre 1 i 3 vegades superiors als terrestres.
Els mapes elaborats de Mart estan basats en observacions d’aigua isotòpica realitzades amb espectròmetres d’alta resolució. Els científics van observar que era important que les mesures es prenguessin en moments diferents de temps i d’espai ja que això permetia separar valors deguts als efectes climatològics locals dels valors dels efectes evolutius del planeta. Les observacions es prenien, doncs, en diferents moments, especialment quan Mart es trobava més a prop de la terra ja que les mesures presentaven més sensibilitat a l’HDO i l’H2O.
La temperatura és el principal paràmetre que governa les proporcions isotòpiques en una atmosfera, però altres factors tals com la humitat relativa (nivell de condensació), la presència de partícules de pols i els processos dinàmics de transport afecten la velocitat de condensació per a cada isotopòleg (H2O i HDO).
Aquesta recerca permet conèixer de manera més precisa les actuals reserves d’aigua a Mart i millora les estimacions de pèrdua d’aigua en temps geològic. Concretament, aquest estudi indica que Mart ha perdut el 87% de l’aigua dels seus oceans primitius, mentre que el 13% restant es conserva actualment als casquets polars del planeta. La quantitat total d’aigua inicial del planeta era suficient per cobrir tota la seva superfície amb una profunditat mitjana de 137 m. No obstant, a caua de l’orografia marciana, en realitat gairebé tota l’aigua es concentrava en un únic oceà, a l’hemisferi Nord, que ocupava un 19% de la superfície del planeta (lleugerament superior a la que ocupa l’oceà Atlàntic a la Terra) i tenia una fondària màxima d’uns 1600 m. L’estudi també ha determinat el ritme de pèrdua de l’aigua del planeta, de manera que ara es creu que Mart va tenir importants quantitats d’aigua durant un període d’uns 1500 milions d’anys, superior als 800 milions d’anys que van ser necessaris pel sorgiment de la vida als oceans de la Terra.
- L. Villanueva et al., Strong water isotopic anomalies in the martian atmosphere: Probing current and ancient reservoris, Science, (2015). DOI:10.1126/science.aaa3630
FONT: RECERCAT
