En el primer número de l’any 2014, la revista Nature ha publicat l’article «What to expect in 2014», en què enumera algunes de les troballes que preveuen que es faran durant aquest nou any.
– Micos transgènics. Diversos grups d’investigació genètica esperen crear primats transgènics amb un sistema immunitari deficient o amb desordres cerebrals mitjançant un mètode d’edició genètica conegut com a CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats). Tot i els problemes ètics que això comportaria, aquests animals podrien servir per desenvolupar noves teràpies, ja que els ratolins són models pobres per a aquesta mena de desordres.
– Sondes espacials. La nau espacial Rosetta de l’Agència Espacial Europea podria ser la primera a aconseguir aterrar una sonda espacial en un cometa; la missió es durà a terme al novembre, al cometa Churyumov-Gerasimenko. L’Índia també té previst enviar al setembre un satèl·lit a Mart, el mateix mes que la NASA té la intenció d’enviar-hi la sonda MAVEN. També està previst que el rover Curiosity de la NASA arribi a una muntanya de Mart coneguda com a Aeolis Mons, amb una altura de 5,5 quilòmetres, per buscar-hi evidències d’aigua. La NASA, a més, vol enviar un satèl·lit per monitorar el diòxid de carboni en l’atmosfera terrestre.
– Fites neurals. Neurobiòlegs de la Universitat Duke de Durham, Carolina del Nord, han desenvolupat un exosquelet controlat pel cervell, que permetrà que una persona amb lesions a l’espina dorsal faci el primer xut a la Copa del Món de Futbol del 2014 al Brasil. Mentrestant, s’estan fent intents en persones amb paràlisi per reconnectar els seus cervells amb les zones danyades. Quant a recerca bàsica, s’espera que s’inverteixin molts diners per a recerca en neurobiologia tant als Estats Units com a Europa, per exemple en el projecte europeu Human Brain.
– Nous medicaments. Estan en el punt de mira dos tractaments amb anticossos que ajudarien el sistema immunitari dels pacients a lluitar contra el càncer. El nivolumab i el lambrolizumab bloquegen la proteïna que impedeix que les cèl·lules T ataquin els tumors. En proves inicials, aquests medicaments funcionen millor que l’ipilimumab, una teràpia similar que es va començar a aplicar l’any 2011 per tractar el melanoma avançat.
– Revolució renovable. Els semiconductors anomenats perovskites converteixen l’energia de la llum en electricitat. No solament són econòmics de construir, sinó que, a més, tenen unes taxes de conversió de més del 15 % (eren del 4 % inicialment l’any 2009). S’espera que enguany millorin en eficiència fins a un 20 %, la mateixa que l’extrem inferior dels semiconductors fotovoltaics fets de silici. A més, un equip de la Universitat d’Oxford preveu fer perovskites sense plom.
– L’esperança del VIH. El 2013, dos equips de recerca van demostrar que els anticossos neutralitzats que ataquen certes varietats del VIH deixaven els micos lliures d’aquest virus. Aquest tractament es provarà en humans el 2014 i se n’esperen resultats a la tardor. D’altra banda, l’any passat un nadó que havia nascut amb el virus es va curar; això va fer que els investigadors perfilessin diversos assajos utilitzant aquesta tècnica: l’administració de dosis més elevades d’antiretrovirals en néixer.
– Seqüenciador en miniatura. Després de dècades en desenvolupament, sortirà al mercat una tecnologia que seqüencia l’ADN ràpidament, a mesura que s’administra a través d’una anella de proteïnes anomenada nanopore biològic. L’empresa britànica Oxford Nanopore Technologies preveu donar a conèixer les primeres dades d’un seqüenciador d’un sol ús de la mida d’un llapis de memòria que han estat provant alguns científics. Al·leguen que llegeix seqüències més llargues d’ADN que altres tècniques conegudes i que mostra resultats en temps real.
– Un millor clima. S’espera que al novembre el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) completi el seu cinquè informe d’avaluació. Les troballes dels grups de treball II i III se centraran en l’impacte del canvi climàtic i com s’hi poden adaptar les societats o com podrien mitigar-ne els efectes (el grup de treball I va publicar el seu informe l’any passat). El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, espera que hi hagi compromisos importants quant a les emissions a la cimera de Nova York al setembre. En recerca, Canadà està desenvolupant un projecte de captura i d’emmagatzematge de diòxid de carboni que es preveu que comenci a funcionar a l’abril.
– Fent ones. L’equip del satèl·lit Planck de l’Agència Espacial Europea aviat facilitarà dades sobre com varia a través del cel la polarització de fotons de radiació còsmica del fons de l’univers. Aquest patró ocult es pensa que va ser generat per «inflació» (l’expansió ràpida de l’univers després del big bang). Si es pogués detectar, els detalls podrien evidenciar vestigis d’ones gravitacionals que es creu que podrien haver pertorbat l’espai-temps als inicis de l’univers.
– Regeneració amb cèl·lules mare. Un equip japonès començarà aquest any els primers assajos clínics amb cèl·lules mare pluripotents induïdes, tot i que no esperen obtenir resultats a curt termini. Així mateix, l’empresa californiana de biotecnologia Advanced Cell Technology espera donar a conèixer dades de dos assajos amb cèl·lules mare embrionàries humanes, els únics dos projectes aprovats pels reguladors farmacèutics dels Estats Units. En aquests dos estudis s’injecten als ulls cèl·lules mare derivades de cèl·lules de retina a unes 30 persones amb una de les dues formes de ceguesa degenerativa no tractable.
Richard Van Noorden, What to expect in 2014,
Nature, 505, (2014). DOI:10.1038/505013a
Font: RECERCAT
